01/03/2011
No he escrit res fins ara perquè no sabia que dir, i perquè LA COSA semblava...
Semblava com en un casament;
El nuvi està allí en primera plana al davant de tots els convidats, i la núvia que no arriba.
És el moment d’escapar corrent.
Però què dirien els convidats, la familia, la iaia, el pis que ja està moblat…
Ja no hi ha marxa enrera.
Sóc la Núria. Tinc 42 anys. I sembla que la meva vida a partir del dia 22/01/11 tornarà a donar un gir.
22-01-11 e-mail de la Carme: m’explica LA COSA, 100 Qm, 36 hores…
25-01-11 resposta: Siiii!!!!!!! M’apunto!!!!
Sempre dic que SÍ, per tant aquest cop no podía ser d’una altra manera.
Les tres setmanes següents:
Caminades de 2 hores. Les cames trencades, però, i que, si total…, solament són 34 hores més...
Noies, voleu dir que ho podrem fer? Ens prepararem bé, i donarem fins la última gota de sang. Ens hi esforçarem molt.
Se’n comença a parlar a la feina. Hem penjat posters per tots els despatxos i fins al lavabo! És per anar-nos mentalitzant, i perquè tothom ens conegui i ens faci aportacions.
25-02-11 Verge Santa!! 1013 entrades al nostre blog, i la meva foto sense presentació, 2.000 € al contador. Això va de debó.
Fa un mes escàs vam plantar una llavor. Jo la mirava de reüll, mentre les companyes la regaven i li posaven adob. En 3 setmanes ja està donant fruit. No em semblava que pugués sorgir tanta solidaritat d’una sola idea, però resultarà que és cert que quan hi ha una bona causa, alguna cosa es mou.
Tinc 42 anys i per primera vegada parlo en primera persona de SOLIDARITAT. No vull marxar corrent, perquè més que mai, em sento orgullosa del que anem a fer.
Gràcies companyes, i gràcies solidaris.
